En aquest "post" parlarem de la Revolució Francesa. Quan es produeix i on, per què, quines etapes esdevenen i quines conseqüències té aquesta revolució. No obstant, per entendre aquest "post" abans hem d'entendre els següents conceptes que ens facilitaran la comprensió d'aquest article:

NACIÓ: Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.

ESTAT: Un estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.

PAÍS: Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

 

Observació: Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:

  • un país és una àrea geogràfica.
  • una nació és un grup humà. Comparteixen cultura, llengua i història.
  • un estat és una estructura política.

1. Introducció:-Cronologia

-Ubicació

Les noves idees il·lustrades provinents de pensadors francesos i la motivació que va suposar la independència dels EUA, que va ser el primer estat sorgit a través d'ideals de llibertat i igualtat,  a més a més del creixement econòmic del segle XVIII van anunciar una època de transformacions polítiques profundes. Aquest processos es coneixen com a revolucions liberals burgeses, i la Revolució francesa n'és un exemple. Aquestes revolucions liberals significaven acabar amb l'antic règim i per tant amb els trets que els caracteritzaven, és a dir, es va posar fi:

*Economia agrària.

*Societat estamental.

*Monarquia absoluta(poder absolut)

La fi de l'antic règim va servir per a què:

*Hi ha hagués una economia basada en el mercantilisme.

*Divisió de poders( jurídic, executiu i judicial)

* Abolició de la societat estamental.

*Etc.

Va ser la Revolució Francesa del 1789 la que va proporcionar els objectius dels partits liberals i pensadors il·lustrats de tot el món i la que va consolidar el concepte de nació.

2.Causes:

-econòmiques

-socials

-ideològiques

Van haver-hi diverses causes que van fer esclatar la Revolució francesa. Entre d'elles podem diferenciar causes profundes i causes secundàries o causes d'indole social, cultural(ideològiques), política o econòmica:

*Causes profundes:

 

  • Difusió de les idees dels il·lustrades (llibertat, igualtat, sobirania Nacional,...) que això porta a la burgesia  desitjar acabar amb l'absolutisme i els privilegis dels nobles i eclesiàstics. Aquestes causes profundes van ser d'indole social, perquè es volia posar fi a la societat estamental i també d'indole cultural, perquè aquestes revolucions sorgeixen gràcies a un nou pensament que es produeix al S.XVIII: la il·lustració.

*Causes conjunturals:

  • Successives males collites que porten a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols. Aquesta causa conjuntural va ser d'índole econòmica, perquè el malestar econòmic va portar el descontent a la població i això va ser una conseqüència important que va fer esclatar la Revolució Francesa.
  • Excessives despeses de l'Estat en guerres i en la cort. Això porta a la bancarrota de les finances del rei. D'on podia el rei obtenir nous impostos? El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals) per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d'impostos.

Per què? Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions. Aquestes causes conjunturals van ser d'indole econòmic, perquè el rei no té més remei que cobrar impostos als nobles per pagar-ne els deutes i intentar millorar l'economia de la França que en aquell moment estava en completa banca-rota, i d'indole polític perquè aquests canvis signifiquen negar privilegis als privilegiats.

3. Fases/Etapes

El començament de la revolució: 1789

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l'aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic que podia aprovar una reforma fiscal.

Els Estats Generals es van reunir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el tercer estat. Com sempre s'havia fet, cada estament comptava amb el mateix nombre de diputats, estava separat en el moment de deliberar i tenia un únic vot.

Els representants del tercer estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona, perquè constituïen la majoria. La qüestió era important: allò que estava en joc era la idea de sobirania nacional, és a dir, admetre que els diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació.

La majoria de la noblesa només van acceptar la doble representació, i els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny a París es van revelar formant l'Assemblea Nacional (representants de la nació) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

La fi de l'antic règim

El poble de París va donar suport als representants del tercer estat. El 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari.

(Presa de la Bastilla, 1789)

La revolució també es va estendre al camp, en forma d'una revolta antisenyorial(la Gran Por), que va comportar la crema de moltes residències de nobles i de documents senyorials.

L'Assemblea Nacional va decretar, el 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei i els impostos.

Etapes de la Revolució Francesa

Després de la creació de l'Assemblea Nacional es va iniciar el procés de transformar França en un sistema liberal. Però aquesta tasca no va ser fàcil, a causa, fonamentalment, de l'oposició del rei i els privilegiats, i la Revolució va travessar diferents etapes que van coincidir amb diferents propostes per organitzar l'Estat i la societat dins del liberalisme:

LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL(1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.

El procés reformista

El 1791 es va promulgar una Constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans, encara que reservava al rei el dret de veto*.

 

*DRET DE VETO: El rei te la potestat per acceptar o no una proposició que faci el parlament.

També es va establir el sufragi indirecte i censatari, que va dividir els ciutadans en actius, que eren els que posseïen una determinada riquesa i tenien dret a votar, i passius, que eren els que no tenien drets polítics perquè no posseïen fortuna. Després de l'aprovació del text constitucional, es va formar una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, així com prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. Per defensar les conquestes de la Revolució enfront dels defensors de l'absolutisme, es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional). Finalment, amb l'objectiu de solucionar la crisi financera es van expropiar els béns que eren propietat de l'Església, que van ser declarats béns nacionals(desamortització*). No obstant, l'Estat va assegurar el manteniment del culte, i una Constitució civil del clero va separar l'Església i l'Estat.

 

*DESAMORTITZACIÓ: Expropiar les propietats que eren de l'església.

 

Les diferents opcions polítiques

Les reformes del període 1789-1791 van satisfer els grups burgesos, perquè els concedien drets polítics i llibertat econòmica. Però el nou règim comptava amb molts opositors: la noblesa i la monarquia, que volien recuperar els seus privilegis i el clero, descontent davant la desamortització. De manera que tots aquests opositors conspiraven per enderrocar l'Assemblea Nacional. A més els sectors populars també van mostrar el seu descontent davants la restricció del sufragi als que posseïen béns o diners i l'encariment del cost de la vida. Entre els revolucionaris destacaven els girondins*, els jacobins*, els cordeliers*, i els sans-culottes*.

*GIRONDINS: Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jacques-Pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda, de Bordeus i Nantes, que havien intervingut en el comerç d'ultramar. Aquest grup era partidari de realitzar la revolució emprant les lleis, desaprovaven el terror i defensaven la propietat; creien que les idees revolucionàries tenen un valor universal i donaven importància a un increment del poder de les províncies davant el centralisme de la capital, París.

*JACOBINS: Els jacobins representaren la burgesia mitjana i les classes populars. La figura més representativa d'aquesta ideologia va ser Maximilien de Robespierre. Aquest grup pensava que la revolució havia d'assolir els seus objectius per qualsevol mitjà; demanaven actuacions i no teories. Eren centralistes i eren de l'opinió que la revolució s'havia de fer des de París, on controlaven l'ajuntament. Estaven disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual.

*CORDELIERS: Els demòcrates o cordeliers, el sector més exaltat, liderat per Lazare Nicolas Marguerite Carnot, defensaven el sufragi universal i l'assumpció directa de la sobirania pel poble. El grup de Jean-Paul Marat estava relacionat amb els demòcrates, però actuaven de forma preferent al carrer, en lloc de fer-ho a l'Assemblea.

*SANS-CULOTTES: Milícies populars de París que aspiraven a aprofundir en les reformes i a proclamar la República. Els sans-culottes pertanyien als grups socials més humils de París i el seu nom respon al fet que portaven pantalons llargs i no els culottes( pantalons lligats sota el genoll) que utilitzaven les classes altes. Es van caracteritzar pel seu radicalisme polític.

El fracàs de la monarquia constitucional

El 1791 la família reial manifestant la seva oposició a la Revolució fugen de París per unir-se a l'exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme. El monarca després va ser retornat a la capital.  L'any 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríac van envair França i van arribar a les portes de París. La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes, que, el 10 d'agost del 1792, van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la República.

LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794). Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.

La convenció girondina

La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional(nom amb el qual es designava l'Assemblea).  La Convenció va jutjar a Lluís XVI i Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció i condemnats a la guillotina. La mort del rei va provocar l'aliança de les monarquies europees contra la França revolucionària. El 1793 la República estava en perill. A l'interior del país van esclatar algunes revoltes contrarevolucionàries i les conspiracions reialistes es van multiplicar. A l'exterior, els exèrcits aliats van envair França.

La convenció jacobina

El 1793 els jacobins van aconseguir el poder. Aquell mateix any van promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. L'executiu va quedar a les mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va concentrar tot el poder en Robespierre. Per fer front a l'amenaça exterior, la República va organitzar un exèrcit i va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o la mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris. Per respondre als anhels dels sans-culottes( gent del poble extremista), el Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials: el control dels preus i dels salaris, la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero en petits lots. I també es van tancar les esglésies i es va establir el culte a la deessa Raó.

(Robespierre,1792)

 

La caiguda dels jacobins

El 1794 els perills van disminuir: les revoltes interiors van ser sufocades i els exèrcits francesos van guanyar a la coalició estrangera. Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l'oposició de gran part de la població.De manera que, mitjançant el cop d'Estat, el 1794, Robespierre i altres dirigents jacobins van ser executats.

LA REPÚBLICA BURGESA(1794-1799). Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar els avantatges de les persones amb riqueses. Després del cop d'Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució. Es va elaborar una nova Constitució(1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat(Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres( el Consell dels Ancians i el Consell dels Cinc-cents).  El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució del 1791. Per fer-ho va perseguir els jacobins i va eliminar la constitució del 1793 i va anul·lar totes les mesures d'aquell període.  El liberalisme de la nova república se situava entre l'absolutisme i la democràcia social dels jacobins. Per tant, va haver de fer front a l'oposició tant de la noblesa com de les classes populars. Però, el 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat(1799-1804).

 

(Napoleó Bonaparte,1799)

 

 

Però això ja és una altra història...

4. Conseqüències

Podríem dir que la Revolució Francesa va contribuir a que el liberalisme triomfes sobre l'absolutisme, encara que més tard hi haurà múltiples guerres entre absolutistes i liberals pel poder. Al final el liberalisme acabarà triomfant, el poder absolut serà enderrocat i moltes nacions aconseguiran la independència.  A més a més, gràcies a la Revolució Francesa, posteriorment es va donar el cop d'Estat napoleònic. Gràcies a la Revolució Francesa també es van donar conceptes com la restauració, liberalisme i nacionalisme, que van permetre revolucions liberals i nacionalistes que van acabar amb la independència i la formació d'estats actuals.